FA#7 FA#7add6 Un gitano català, català de Catalunya SOL#m7 DO#7 FA#7 Abm LA guitarra A LA mà, et vinc a cantar la rumba. FA#7add6 SOL#m7 Quan em vàren engendrar, mon pare li va cantar DO#7 FA#7 Una rumba a me mare, un “tachín” li va posar. FA#7add6 SOL#m7 I així des de ben petit, que la rumba l’escoltava DO#7 FA#7 I estava recollit, a la panxa de me mare. FA#7 DO#7 Que sóc català, i porto barretina FA#7 I a qui no li agradi que li tallo la sardina! x4 De Barcelona jo sóc, a gràcia jo m’he criat On la rumba és la mare, és el so de la ciutat. És un barri d’alegria, vivim en un país d’armonia Quasi tots som catalans, i al que no ho és l’estimem igual. Què més dóna si ets blanc, gitano, negre o americà, El que importa és que la rumba la sàpigues ballar. Que sóc català, i porto barretina I a qui no li agradi que li tallo la sardina! x4 La rumba catalana, és molt bona germana Mai sola et deixarà, sempre estarà al teu costat. Quan estiguis deprimit, encara fuma i petit Que quan tinguis a la cria, et farà més feliç la vida. Línia de la felicitat, guitarra, bombo i molt de compàs Aquí la rumba catalana és la que ens ha donat la gana. Que sóc català, i porto barretina I a qui no li agradi que li tallo la sardina! x4