Affaire Sofia
Els Amics de les arts

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.
Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.
Ella era nascuda a Grècia,
bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates,
d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia
tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba
i fotent gestos molt grans.
Vaig provar d’impressionar la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.
i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!”
l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes
no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món.
Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:
“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós).
Va dir: “La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra
i ella es va posar a ballar.
I com ballava!
Que tot de cop,
el cercle es quadrava.
I quan Song2
de Blur sonava,
xiuxiuejant
d’Epicur em parlava.
Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.
I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem ho abans de fer nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.
I per un cop les paraules,
l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
final
Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant nos
a buscar l’etern retorn.