Intro/Riff: Dm - A Dm Jo vull parlar d'un petit circ A Que tenia dos pallassos que no eren divertits Dm Era tot fosc i decadent A Amb la carpa apedaçada vestigi de millors temps A# A Una col·lecció de personatges del tot singular A# A Capritx surrealista de l'atzar Hi havia nans també un forçut I aquell pobre mag que se li veien tots els trucs Uns lleons vells i desdentats I un parell d'equilibristes totalment descordinats Però quan ja tot semblava no tenir cap solució El presentador va cridar el seu nom D G D A Ella era la contorsionista D Em A A7 Un riu de pura seducció D G D A Feia postures impossibles D G A A7 Que ens fan pensar en un món millor. Era una flor enmig dels cards Pura elasticitat associada a un cos d'infart I es va esmunyir als nostres caps Per protagonitzar els somnis més privats El públic va esclatar en un gran aplaudiment final Presos per la màgia de l'instant Ella era la contorsionista... D G A A7 El nostres caps els nostres ulls en blanc Tan embogits pel desig de la carn