Intro: A E D E A E D E A Ben depressa ha dinat, s'ha tornat a afaitar E D E A i es posa la jaqueta. E D E A guaita mig d'amagat com la dona al sofà E D E A veu la telenovela. E D E A I li diu adéu, però ella ja no el sent E D E A baixa a l'ascensor, silenciosament. A E D E A I així cada dimarts representa que va E D E A aviat a la feina. A E D E A Però ha quedat en aquell bar on no hi ha mai ni un gat E D E A a prop de Vila-Seca. E D E A I com cada cop, sent la tremolor, E D E D meitat por meitat alegria. E A De la barra estant el cambrer dirà D E F#m si vol el de sempre, ella arribarà amb els ulls brillants D E i per un instant tot s'haurà aturat. A E D E A I per uns breus moments, una estona de cel A E D E A ja no importa el demés, una estona de cel A E D E A el que dura el cafè... és una estona de cel. A E D E A E D E A Ben depressa ha dinat a la universitat A E D E A s'ha pintat una mica. A E D E A Sent com el campanar va tocant els tres quarts A E D E A s'arregla la faldilla. A E D E A Agafa l'autobus, i seu al davant E D E només cinc minuts, que no acaben! D E A com sempre dirà sento haver fet tard D ficant-se vermella. E F#m Ell no dirà res, només somriurà D E i per un instant tot s'haurà aturat... A E D E A I per uns breus moments, una estona de cel A E D E A ja no importa el demés, una estona de cel A E D E A el que dura el cafè... és una estona de cel. A E D E A E D E A E D E D E A Mil cops repetint que no té sentit D seguir aquesta història. E F#m Però aquest temps robat fa tirar endavant D E fins poder arribar al proper dimarts... A E D E A I per uns breus moments, una estona de cel A E D E A ja no importa el demés, una estona de cel A E D E A el que dura el cafè... és una estona de cel. És la meva primera transcripició així que perdoneu si no és del tot correcta.