C G Em parleu d'una tristesa, F C la vinguda de l'hivern, Am Em creieu que és el final F G quan res no pot esboirar C Em ni els somnis que heu somiat, F C ni una esperança oblidada, Am Em i em dieu que voleu restar amb mi G que voleu ser els meus amics F i us pregunteu: on anem, C G on hi ha un vers, una raó? Am Em I no podeu acceptar G que és temps de recomençar, F de ser tant clars com els infants, C G d'estimar-nos, perquè no som uns estranys. C Em Jo tinc les flors i els infants F C per germanes i germans, Am Em el seu somriure ample i sincer F G alegra un dia plujós. C Em Com la música suau F C d'una tarda vora el mar, Am Em son promeses d'un futur G F C que esdevindran realitat. C G Quan s'enfonsen les ciutats F C i hem desertat de ser lliures, Am Em el sol es pon aviat F G i sents fred i et sents cansat. C Em Està escrit en els deserts F C i en el cor de tots els homes, Am Em en les mans i els pensaments G dels qui es fan com els infants. F Només els qui es fan com ells C G podran retrobar la llibertat. C Em Jo tinc les flors i els infants F C per germanes i germans, Am Em el seu somriure ample i sincer F G alegra un dia plujós. C Em Com la música suau F C d'una tarda vora el mar, Am Em son promeses d'un futur G F C que esdevindran realitat. Por y para un simple vianant.