Ara vinc d'enlloc
Gertrudis

D´enlloc no vol dir a poc a poc
Ni que la memòria s´oblidi del record,
No vol dir tampoc
Que conegués la mort
Ni que abracés la cintura de l´únic tresor
Que he tingut per tenir
Que he ensumat per gaudir
Que és l´últim cop de sort
Que l´hi ha sobrat al meu cor
Són les últimes promeses que prometo tirar al foc
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.
He cregut convenient
Marxar a contracorrent
I enrampar-me amb el
Voltatge de la gent
Simplement
He perdut massa temps
Bolcant el dissolvent
Esquitxava i dibuixava un vent
Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell
Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc
D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.
Més aprop, més aprop, més aprop, més aprop, més aprop, més aprop...