Intro: SIm-MIm-FA#-SIm SIm-MIm-FA#-SIm Un vell puja una senda del poble a la muntanya, i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no queden raboses ni llops, ni esclatasangs, ni margallons, ni figueres de pala, ni una trista sargantana. Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no veu enamorats pels racons, ni sibarites del cannabis tampoc, ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca. LA-SIm Ja fa temps que no plou, els caragols ja no pasturen, i ara que hem de sobreviure MIm som imprevisibles, FA#-SIm colpeja fort. En la part de la dolçaina Mim-Sim-Fa#-Mim SIm-MIm-FA#-SIm Un vell puja una senda trencada i derruïda i com més camina més renega de la vida, i blasfema i se´n recorda de la guerra. Pels camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen i els marges ploren, les pedres ploren. Tots els pous s´han farcit de sal i els diners han canviat de mans i els marges ploren i els fills se´n van del poble. LA-SIm ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar, i ara que hem de sobreviure MIm som imprevisibles, FA#-SIm colpeja fort. RE-SIm Ens mantindrem fidels a aquest poble, ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. LA-Acord A l'aire Garbell del temps parany a la memòria. El timó no borta el desert s´acosta Colpeja fort companya Colpeja. Sempre que toque la dolçaina és Mim-Sim-Fa#-Sim