De mica en mica
Joan Manuel Serrat

En aquell petit cafè on no hi volen entrar
ni la llum del carrer, ni la gent assenyada,
vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà
com la boira que neix al port, de matinada.
Et vaig donar una mà i em vas seguir a la nit
com un gosset perdut que prega una carícia.
Vas omplir de colors la foscor del meu llit,
de vermells de capvespre i de verds de Galícia.
I el meu racó va a ser
el teu racó també.
Eres jove i boni-i-ca.
Vam començar jugant
i et vaig anar estimant
de mica en mi - i - ca.
Em vaig acostumar poc a poc al teu nom,
a la teva escalfor i a les teves paraules,
al soroll del teu pas pujant els esglaons
i a la teva manera de parar la taula.
A l'olor de les teves mans que cada nit
voltaven el meu cos com una fina gasa.
Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir:
"Me'n vaig a buscar el sol. És molt fosca la casa".
"Ningú m'està esperant.
Gràcies per tot, Joan..."
Eres jove i boni-i-ca.
Se'n va anar de repent
el que vaig anar perdent
de mica en mi - i - ca.
Vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu.
Vaig maleir mil cops la petita taverna...
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu.
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna.
Però em vaig acostumar també a viure tot sol
sense estripar els papers, ni les fotografies.
i penso: "Si avui plou, demà farà bon dia".
I torno a anar al cafè
i penso que potser
tu eres jove i boni-i-ca.
Però, el temps ha anat passant
i jo t'he anat oblidant
de mica en mi - i - ca.
de mica en mi - i - ca.
Acordes: EADGBe