Sol 320003 Re XX0232 Si7 X21202 Mim 022000 La X02220 La7 X02020 Re7 XX0212 En realidad el Sol que se usa en la versión original es (X-10-9-7-8-7). SOL Els seus cabells el temps ha tornat blancs. RE Les seves mans, nervioses i arrugades. SOL Els seus cabells el temps ha tornat blancs RE SOL i un xic més trista la seva mirada. S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten), s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comenci a estar seca. SOL I s'agafen les mans RE els vells amants. I recorden, com ahir, SOL les flors que van collir. SI7 I s'agafen les mans MIm els vells amants. LA Es miren i ho saben tot, LA7 RE RE7 no els cal dir res, cap mot. On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la pared penja. On els vells viuen es va aturar el temps després que es varem casar aquell diumenge. La ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes. La ràdio antiga i el rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra. I s'agafen les mans els vells amants. I es bressolen cada nit com dos infants petits. I s'agafen les mans els vells amants. I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?» I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata. I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data... I pels carrers s'han perdut els amants. No tenen por, no tenen pressa. I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendressa...