La Carmeta

Sol  320003
Sol7  320001
Re7  XX0212
Lam  X02210
Mim  022000
Fa#  244322
Fa  133211
Mi  022100

Tono original: Sol #

SOL      RE7
Sola. Només li queda un gos;
                   SOL
trista com un 'mai més'
       LAm
se la veu caminar
RE7          SOL   SOL7
pel barri xinès
DO                  MIm
quan no fa fred i el dia és clar...

LAm      SOL
A LA Carmeta!

És, com el barri, un record
que s'esmuny pas a pas,
i en l'ahir se'ns perd
com un fanal de gas
o como un tramvia obert...

LAm       SOL - FA# - FA - MI
És la Carmeta!

      LAm
Amb un gos vell, ple de sarna
RE7                   SOL       SOL - FA# - FA - MI
l'abric menjat per les arnes.
            LAm
La boca vermella
LA7              RE7
i una flor a l'orella.

Potser, enyorant l'Edèn,
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet

a la Carmeta!

S'ha anat pansint dia a dia
com la vella melodia
que ningú no canta
perquè els temps canvien...

Quan vegis pel Paral-lel
a la vella i el gos,
li parleu de llavors
quan per sentir el seu cos
potser tu l'haguessis omplert d'or.

A LA Carmeta!