Mare Lola
Joan Manuel Serrat

Quan el carrer dorm i el sol
no ha alçat encara el vol,
mare Lola
ja camina amunt i avall,
amb el darrer badall
a la gola,
fent l'esmorzar per al marit,
traient els fills del llit
perquè vagin a escola.
Comença el dia per a ella i el sol
no ha alçat encara el vol.
Cal fer molts números,
cal tenir memòria
per arribar a fi de mes.
Per a mare Lola
ningú escriu la història,
és poca cosa, quasi res.
Guaita els arbres del passeig
mentre s'omple el safareig.
Mare Lola...
Ai, si per un moment pogués,
ni fer ni pensar res,
i anar-se'n sola.
Però el seu somni sempre es perd
amunt pel celobert,
deixant-li un munt de roba,
mentre la gent camina pel passeig
i es va omplint el safareig.
Cal fer molts números,
cal tenir memòria
per arribar a fi de mes.
Per a mare Lola
ningú escriu la història,
és poca cosa, quasi res.
Quan el carrer dorm i el sol
ja ha amagat el seu vol,
mare Lola
s'eixuga per fi les mans,
ja dormen els infants.
I mare Lola
es despulla als peus del llit,
ella sap que el marit
jeu i espera la dona.
Si Déu vol demà tot anirà millor,
tot li està bé. Però...
tot li està bé,
però...