Salam Rashid
Joan Manuel Serrat

T'ho havien dit,
allà abaix a la terra dels teus pares
T'ho havien dit,
que Europa era molt gran
per això hi anares.
Des del gran Sud,
On l'ombra de les palmeres és dolça
i l'aigua dels rius
camina de puntetes cauteloses
T'ho havien dit,
de nit les passes lentes de les dunes
T'ho havien dit,
que el desert es va fent gran a mesura
que els rics del nord
hi trenquen els seus rellotges de sorra
a contracop
i tu només tenies ganes de corre
Que hi fas Rashid
perdut a la frontissa
d'un nord poruc i un sud que es desepera
T'han estripat l'honor
i la camisa
i un cop aquí no tornaràs enrera
Vell de colors de dàtil o de sutge
que sempre està fent cua a Laietana
no ets inocent sigui que sigui el jutge
tu ets el pecat, el camell, la fulana
Décim trencat, propina d'urinari
ets tot allò que el fariseu rebutja
trinca la creu i puja a teu calvari
Salam Rashid
Ja ni saps quan
fa que camines per ciutats llogades
arrosegant
la sensació que a tot arreu sobraves.
Et coneixem
ets carn de soterrani i de conquestes
la falca justa perqué
no trontolli la taula de la festa.
Bulls al perol
somnis del Sud contra la incerta ràbia
de morir sol.
Volies volar, i Europa és una gàbia
i vas perdent
a poc a poc records per les voreres
feixugament,
però et sents viu i esperes com les feres.
El món es mou pels qui com tu caminen
més del que volen. Mà d'obra barata.
Sobrevivents de presons i pallisses
que han decidit que els guiïn les sabates.
Demà per tu somriurà la Mona Lisa.
Faràs servir el Louvre de nevera.
Les catedrals alternaran la missa
amb l'Alcorà i les danses barbaresques.
Però mentrestant Europa va fent d'esma.
Ha embolicat les porres amb banderes
i a tu et reserva un jardí del Maresme.
Salam Rashid.