LAm MIm LAm Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, MIm LAm no la vull per a avui, ni tampoc com a record; MIm que m'agrada els somrís LAm d'un infant vora el mar SOL RE i els seus ulls com un ram d'il.lusions esclatant. LAm I si canto trist SOL MIm és perquè no puc RE esborrar la por LAm MI LAm dels meus pobres ulls. Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dóna vida a la mort a què l'han condemnat. I si canto trist és perquè no puc oblidar la mort d'ignorats companys. Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat; que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó. I si canto trist és per recordar que no és així des de fa tants anys.
