La poesia dels teus ulls
Lluís Llach

Molt sovint, quan ve la nit
Se m’emporta una fada
La bellesa dels teus ulls
Negre intens sobre mar blanca
Sempre incerts a la mirada
I així, gelós, vaig desfent
Cançons que m’acostin a ella, però...
La poesia dels teus ulls
Sé que no la podré escriure
Cada vers que jo trobés
En el paper se’m moriria
Del dolor de no ser prou fidel
Però sé que no m’he de cansar
De buscar aquell llenguatge amic
Que m’acosti a la poesia dels teus ulls
Malgrat que no la pugui escriure
Però així lluitaré amb mi
Esperant sempre una albada
Àvid de sorprendre't la mirada, la teva mirada
Final:
Correccions i suggeriments:
santifernandezmolina@gmail.com