Arriba l'alba a Sant Petersburg
Manel

Ara Babú es nota menys marejada,
no es quedarà gaire més.
Ja abaixa els ulls que miraven pensant
«quin ambient més estrany,; crec que hi estaré bé».
I és cert, ella es pensava que es quedaria;
és cert que s'ho va pensar...
Feia un dia clar, les famílies passejaven,
havien trobat un tauró mort a la platja.
Ara Babú ha sortit a la plaça,
agraeix la potència del vent
que escampa els anys malgastats,
l'alcohol de la sang, les mirades dels quiosquers.
I troba el seu amulet dins de la butxaca.
Babú agafa fort l'amulet!
Ja hi ha el llum encès quan arriba a Sadovaya.
Pensa on anirà, asseguda a l'andana.
I com necessita una idea!
Com mai abans, ho ha d'admetre.
Babú necessita una idea!
Una bella i sòlida idea.
S'obre el vagó i secretaris mudats
esprinten pujant les escales.
Es corden l'abric, compren premsa i xiclets
i s'allunyen de la plaça.
Lliscant per l'asfalt mares mortes de son,
ballarines tornant a casa.
I velles que creuen en mals esperits,
i nenes que resen perquè els creixin els pits.
Enmig del canal un vell oficial avui debuta a la llanxa.
I li fa molta mandra, però haurà d'aturar
uns lituans que corren massa.
Hi ha algú que es planteja un repte impossible,
hi ha algú que emet un udol inaudible.
Hi ha taxistes que badallen!
Hi ha un home que espera que pixi el seu gos,
hi ha un floc de neu a la tomba d'un metge famós.
Cables elèctrics, balcons esquerdats,
angles rectes, pintura blanca,
i nius de cigonyes a dalt dels teulats, i
llençols amb lletres brodades.
I, al fons, ja s'eleven les plaques d'acer
a les grues de les drassanes!
Darrera, al Bàltic, brillant com fanals,
meduses que entren en aigües internacionals.