Dins aquest iglú
Antonia Font

Es meu desert,
sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans,
ses algues són marines.
Tancam ets ulls,
imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel,
són platges infinites.
Ets aliments més primordials,
falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú,
dins aquest iglú
tant descongelat, tanta longitud,
tant ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert,
sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals,
ses plantes signifiquen.
Tancam ets ulls, imaginam,
fosca i silenci totals.
Ses coses no són fàcils per ningú,
dins aquest iglú
tant descongelat, tanta longitud,
tant ple de finals, tan privat de tu.
Ses coses no són fàcils per ningú,
dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.
Ses coses no són fàcils per ningú,
dins aquest iglú
tant descongelat, tanta longitud,
tant ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert,
sempre es meu desert.