El Llimoner
Blaumut

Veu de mar,
grans d’arròs.
L’arbre cau,
talla comunicacions.
Vols d’ocell,
sobre el llit.
Massa vent,
pastilles per anar a dormir.
Quan la llum del meu carrer
il·lumina el llimoner,
les paraules àcides
fan històries ràpides.
Foc al bosc,
nius de te.
Capitans
abandonant el seu vaixell.
Quan la carta arribi a port,
quan algú l’envia al mateix lloc,
les estones plàcides
semblen hores mínimes.
Quan la llum del meu carrer
il·lumina el llimoner,
les paraules àcides
fan històries ràpides.
Al bell mig de la tempesta,
tothom vestit de festa
i amb el somriure de mudar.
Les ulleres entelades
no deixen veure fades,
ni el caminet arran de mar.
Quan la llum del meu carrer
il·lumina el llimoner,
les paraules àcides
fan històries ràpides.
Quan la carta arribi a port,
quan algú l’envia al mateix lloc,
les estones plàcides
semblen hores mínimes.