Mai Més
Extrems

La terra plora al seu costat,
Perquè un ocell ens ha deixat,
ell de casa va marxar,
i sol va intentar tornar.
Des d’aquella freda i fosca nit,
La teua mort no tindrà oblit,
has deixat de fer el niu,
el teu record és col.lectiu,
i no m’importa si la mort,
es presenta a ma casa,
doncs sense ell la vida ja no té sentit,
i no m’importa haver de repetir-ho altra vegada,
totes les nits somie amb el seu destí,
un futur ja s’ha trencat,
a mans de la velocitat,
el seu futur no arribarà,
l’ocell mai més tornarà,
i no m’importa si la mort,
es presenta a ma casa,
doncs sense ell la vida ja no té sentit,
i no m’importa haver de repetir-ho altra vegada,
totes les nits somie amb el seu destí.
¡¡*¡¡
________________________________________________________________