Màgia
Matís

A fora, la nit. Les fulles caient amb violència.
L’aire fred les arrossega, enllà. Es miren.
Fa fred però no el senten. Dins seu, el batec del moment.
Una mirada. Una carícia que es fan amb l’esguard.
L’emoció de la trobada i la incertesa del demà. Avui és ara.
Uns llavis que es busquen, i es troben en un petó tendre
que mai no havien imaginat tan dolç.
Un instant de màgia que els transporta.
La màgia que ja ho omple tot mentre els ulls es tanquen.
I s'abracen, Les coses de vegades passen perquè sí o no.
I sobren les paraules, i a fora, ja no fa fred.
Una mirada. Una carícia que es fan amb l’esguard.
Un instant de màgia que els transporta.
L’emoció de la trobada i la incertesa del demà. Avui és ara.