El camerino de la scala de milà
Ramon Aragall

Encara recordo l’olor del café
i aquell cigarret apagat
cinc minuts abans de sortir a cantar
i la mare esbroncant-te.
Sempre anaves disfressat d’algú,
però jo sempre et veía igual:
Ets superheroi, ets pa-re i cantant,
frágil i ple de màgia [BIS]
[CHORUS]
I QUAN RESPIRAVES DAVANT TOTA AQUELLA GENT
LA MARE M’AGAFAVA DE LA MÀ.
NO EM CALIEN ÀRIES, MAQUILLATGES NI CAP DUET
PER VEURE QUE TU A CASA ERES IGUAL.
I és clar: s’ha acabat,
però per mi tu sempre seràs especial.
I ja està...
Però per mi tu sempre seràs especial
I QUAN SALUDAVES DAVANT TOTA AQUELLA GENT
LA MARE M’AGAFAVA DE LA MÀ, etc.
I és clar: s’ha acabat
Però la gent t’admira i el teló ja ha baixat.