Preludi Am Un dia somií que era una abella E Am i, papallonejant per lhort del cel, E Am anava duna estrella a una altra estrella, E Am volves dor collint la dolça mel. (bIs)* Anava del clavell a la vidalba, de lherba de la creu als romanins, il·luminats per la claror de lalba que no han vista jamai nostres matins. G D Ací em somreia una gentil poncella F E que, esbadellant-se, es convertia en flor, G D en flor del paradís, sempre novella, F E que feia cada dia nova olor. (Bis)* Dun misteri volava a altre misteri, duna amor robadora a un altra amor; com un pit se mobria lhemisferi, deixant-me beure en lo diví tresor. G D Vola que vola de la rosa al lliri, F E de flor en flor seguia jo el verger, E Am del nèctar regalat fent lo captiri E Am entre càntics i música i plaer. G D Fer-ne volia una rosada bresca, F E per dir Preneu-ne a mos amics del món; E Am preneu-ne un rajolí, deixa mel fresca E Am de lalt verger on mes delícies són. G D Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava, F E caigut sobre la terra em despertí, E Am i, en comptes de la bresca que us baixava, E Am sols trobo les cançons que veus aquí.