Am Un dia somií que era una abella E Am i, papallonejant per lhort del cel, E Am anava duna estrella a una altra estrella, E Am volves dor collint la dolça mel. (bIs)* Anava del clavell a la vidalba, de lherba de la creu als romanins, il·luminats per la claror de lalba que no han vista jamai nostres matins. G D Ací em somreia una gentil poncella F E que, esbadellant-se, es convertia en flor, G D en flor del paradís, sempre novella,