Al Mar
Sergi Carbonell

Agafa’m la mà, porta’m lluny al teu regne,
creuem la frontera, deixem-nos portar.
T’agafo la mà, caminem sense pressa,
que els cants de sirena ens han vingut a buscar.
La meva pàtria és on ets tu, i un vent d’exili inoportú em glaça,
i em recorda que avui ets lluny d’aquí.
M’ofega el temps si no hi ets tu i traço mapes en comú
i espero, t’espero i somric.
Perquè sigui de veritat i que floreixin rius i selves al meu ventre,
i quan remeti el temporal viure’t en una pau serena,
i que tot sigui de veritat, ballar amb tu sota la tempesta
i quan amaini el temporal haver llançat totes les penes al mar.
Agafa’m la mà, porta’m on t’adormies,
apropa’m als dies que t’han vist plorar.
T’agafo la mà, vull conèixer la terra
on floreixen i arrelen els teus somnis somiats.
Perquè sigui de veritat i que floreixin rius i selves al meu ventre,
i quan remeti el temporal viure’t en una pau serena,
i que tot sigui de veritat, ballar amb tu sota la tempesta
i quan amaini el temporal haver llançat totes les penes al mar.
Renéixer com el foc que balla en la foguera
i no deixar mai res quiet el que no es mou es crema.
Saber-nos en un joc on tot canvia sempre,
només podem anar endavant amb un bon vent i rema.
Només puc desitjar.
Què sigui de veritat i que floreixin rius i selves al meu ventre,
i quan remeti el temporal viure’t en una pau serena al mar.