Al marge del camí
Sergi Carbonell

T’estimo al marge del camí
Allà on no hi ha cap direcció prohibida
I l’amor s’enfila pels teus cabells fent remolins.
T’estimo al marge del camí,
Entre les línies d’una història tatuada a la memòria,
Com un secret per descobrir.
T’estimo gaudint les festes,
Quan la joia ho tenyeix tot,
T’estimo en les desfetes
I en el teu plor.
El nostre amor és lleuger com l’aire suau,
s’escampa terra enllà,
és dolç i tendre però també pot ser
un vendaval que desborda tot cabal,
és màgic és brutal,
i creix amb cada passa al teu costat.
T’estimo al marge del camí,
I ho canto perquè voli lluny
I un dia ho recordem amb calma
Gràcies per fer-me tan feliç.
T’estimo en els capvespres,
Quan la lluna abraça al sol,
T’estimo en les desfetes
I en el teu plor.
El nostre amor és lleuger com l’aire suau,
s’escampa terra enllà,
és dolç i tendre però també pot ser
un vendaval que desborda tot cabal,
és màgic és brutal,
i creix amb cada passa al teu costat.