El jardí de les delícies
Sergi Carbonell

Per tu escriuré una rumba passejada
que et tregui a ballar abans que arribi l’albada.
Com un vell encanteri que desperti el desig,
com els carrers de París sense la Maga.
Si vols et guiaré en aquesta ballada
i et convidaré molt a propet de ma galta.
I els meus dits juganers que van baixant a la cintura
mentre s’escapa un petó a la comissura.
I et cuidaré,
et celebraré.
T’ompliré de carícies,
de petons fets a mida
com flors de cirerer.
T’acaronaré,
et regalaré
el jardí de les delícies,
de passions descosides,
de roses i esbarzers.
Amb tu aprendré que la bondat és l’essència,
i ens cal recordar-ho amb absoluta urgència.
Avui farem l’amor per contrariar aquest sistema,
obrar amb el cor com a acte de dissidència.
I et cuidaré,
et celebraré.
T’ompliré de carícies,
de petons fets a mida
com flors de cirer.
T’acaronaré,
et regalaré
el jardí de les delícies,
de passions descosides,
de roses i esbarzers.