Qui sóc jo
Sergi Carbonell

Qui sóc jo em persegueix com una fletxa,
saps el meu nom però no el que vull ni el que he viscut
en les tempestes on he caigut,
i busco qui soc si ja no ric si estic content,
ni em reconec davant dels altres,
i vull ser valent, i continuar deconstruir per dibuixar-me,
ple de bellesa al mirar-me, sentir-me ple seguir aprenent.
Rere aquesta disfressa que em poso per cantar
soc molt més vulnerable del que jo sé mostrar.
Rere aquesta cuirassa rau la inseguretat,
dormen tots els meus monstres atents per sortir a passejar.
I si és la por qui decideix tantes vegades,
Vull prendre els fils les meves regnes i escapar
dels seus designis destarrar-la molt lluny d’aquí.
Cal continuar, deconstruir per dibuixar-me,
ple de bellesa al mirar-me, sentir-me ple seguir aprenent.
Rere aquesta disfressa que em poso per cantar
soc molt més vulnerable del que jo ser mostrar.
Rere aquesta cuirassa rau la inseguretat,
dormen tots els meus monstres atents per sortir a passejar.
Qui soc jo, un tros de temps, un tancar d’ulls,
guspira suau, soc un Palau,
un temple immens o un bocí del teu destí,
pols estel·lar flotant perduda al mig del buit, soc un veler
que solca els dies tot pensant què hi fem aquí, quin sentit té,
i jo no ho sé, el gran misteri s’esdevé, el gran misteri s’esdevé.